06/2013 | Polígon

 

Tornant cap a Barcelona per la C-55 aproximadament entre Esparreguera i Olesa de Montserrat es pot veure des de la carretera, o almenys es veia, el que va ser un dels tants polígons industrials que voregen el riu Llobregat.

Com si una gran explosió hagués fet impacte al bell mig, tot ha quedat arrasat. Unes sabates velles, uns cascs per esmorteir els brams d’alguna sorollosa màquina i algun objecte personal mes descansen sobre muntanyes de pedres i sorra. La resta, teulades d’uralita, parets plenes d’amiant, fils elèctrics, bidons a vessar de líquid de dubtosa procedència i d’encara més incert destí han quedat oblidats i exposats a l’aire lliure on del tot segur tots ells acabaran (esperem que no) contaminant, encara una mica més, el medi ambient.

Potser algun pla urbanístic està al darrere de tot aquest enrenou o tan sols ha estat l’arma destructiva més efectiva de l’actualitat que tots coneixem com a crisi.

La torre de l’església que s’aixeca darrere de la xemeneia que encara queda dreta és de la plaça de Santa Eulàlia d’Esparreguera. Aquesta vegada ni la visió directa de “l’arquitecte”, ha pogut evitar la destrucció completa d’aquesta àrea industrial d’aproximadament 32.000 metres quadrats.

Sense perill de contaminació radioactiva ni de què et caigui a sobre cap biga o tros de teulada, pots veure a la galeria fotogràfica el poc que queda i que encara resisteix a convertir-se en runa per sempre mes.

 

Ús de cookies

Aquest lloc utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació com a usuari. Si continues navegant, implica acceptar l'ús de cookies. Més informació. CERRAR